PAC1 – El dibuix com a mitjà d’observació i representació

3.2. Fer/Dibuixar

El treball ha estat realitzat íntegrament amb llapis HB, F i 3B sobre paper blanc. També he utilitzat una goma d’esborrar.

3.2.1 Observació

Aquest treball parteix d’un exercici d’observació sostinguda d’un objecte quotidià.

Estic acostumada a produir imatges amb intenció i densitat narrativa. Dedicar tant de temps a un objecte aparentment banal m’ha resultat incòmode. Enfrontar-me al full en blanc encara més: sense càmera, sense la seguretat del dispositiu que habitualment actua com a memòria.

En el procés he descobert una diferència fonamental entre mirar i sostenir la mirada. Sense la mediació de la càmera, l’observació s’ha tornat lenta, gairebé física. Progressivament han aparegut detalls que en un primer moment no existien per a mi. He entès que la visió no és immediata: es construeix. I que, mirant amb persistència, realment es veu.

3.2.2 Composició

a) Síntesi

Aquest exercici consisteix a fer apunts ràpids, reduint progressivament el temps, per observar què es manté i què es perd quan cal dibuixar amb més síntesi.

En reduir el temps d’execució he notat una pèrdua clara de control, sobretot en la construcció de la forma i en la perspectiva. Amb poc temps em costava mantenir les proporcions i la coherència entre els objectes.

En canvi, la textura i les ombres es resolien amb pocs traços. Això m’ha fet veure que el detall pot suggerir volum, però que sense una estructura sòlida al darrere (proporció, eixos i relació amb el pla) el dibuix perd consistència.

L’exercici m’ha ajudat a entendre que sintetitzar no és simplificar perquè sí, sinó identificar què és realment essencial en la construcció de la imatge.

b) Bodegons

En aquest exercici he treballat el mateix conjunt d’objectes a través de quatre dibuixos diferents, posant l’atenció cada vegada en un aspecte concret: el contorn, el contrast, la textura i l’espai negatiu.

Aquesta ha estat la meva sensació en fer l’exercici: miro, veig i vull representar el que tinc al cap, però el traç no em fa cas. Tot i això, he gaudit molt dibuixant la textura i, sobretot, mirant el dibuix de lluny, més desenfocat, més abstracte, sense fixar-me tant en la línia.

Documentació del procés

Imatges del muntatge i del procés de treball, on es pot veure la disposició dels objectes, la llum utilitzada i la manera com he documentat els dibuixos.

Reflexió final

Aquest exercici m’ha fet replantejar la meva relació amb el dibuix. No és un llenguatge que formi part dels meus recursos habituals i sempre l’he mirat amb una certa por i recança.

Llegint alguns dels textos recomanats, especialment Berger, he entès que dibuixar no és només una qüestió d’habilitat, sinó sobretot una manera de mirar. També he entès que el dibuix és una cosa que, d’alguna manera, tots fem de manera natural, però que amb el temps anem deixant de banda.

El procés m’ha ajudat a perdre una mica la por d’agafar el llapis. Aquest treball ha estat un primer pas per sortir d’aquest bloqueig i començar a explorar el dibuix amb més llibertat, entenent-lo com una manera d’observar, de pensar i de descobrir el que tinc davant.