3.2.3 Projecció

· Sketchs

Fer un sketch implica triar un lloc, observar la composició, buscar l’angle que m’interessa… i disparar. Això és una cosa que, com a fotògrafa, em resulta bastant natural. Però quan canvio la càmera per un paper i un llapis, l’experiència és completament diferent.

Abans de començar investigo el material recomanat per a l’exercici i també el món dels urban sketchers, mirant vídeos i diverses referències. Amb aquesta petita base teòrica i una bona dosi de paciència, m’assec davant dels llocs escollits amb la intenció de construir-los des de zero sobre el paper.

I no és fàcil. Gens fàcil. Però durant el procés descobreixo una cosa molt clara: el secret és començar. Sense grans pretensions, i deixant-me portar una mica per la intuïció, començo a traçar les primeres línies. A partir d’aquesta estructura inicial vaig omplint els espais amb els detalls que observo, corregint proporcions i perspectives a ull i intentant intuir on poden situar-se els punts de fuga.

Com que no visc en un entorn urbà i no tinc l’oportunitat de desplaçar-me a la ciutat, busco espais propers on hi hagi una combinació d’estructures construïdes i vegetació. A partir d’aquests llocs realitzo els quatre sketchs que presento aquí. Observant-los en conjunt, en selecciono un com a punt de partida per desenvolupar el dibuix final en perspectiva cònica.

Aquest procés em fa entendre que dibuixar no és només representar el que veiem, sinó també una manera d’aprendre a mirar.

Pel que fa a les dificultats, tot i haver vist i estudiat el material proposat i estar convençuda que en tinc la teoria, quan m’hi poso tot es complica. Em resulta especialment difícil encaixar correctament les proporcions i les perspectives. Sovint tinc la sensació que les puc veure, però el meu ull no està del tot coordinat amb el que la meva mà acaba representant sobre el paper.

Malgrat això, estic satisfeta de veure aquests dibuixos com uns primers passos. Tinc clar que necessitaré practicar molt i estudiar referents per tenir més eines a l’hora de dibuixar formes, estructures o textures.

Materials: llapis de grafit H, HB i 2B sobre paper de sketch DIN A5.

· Perspectiva cònica

Per al dibuix final en perspectiva cònica trio el sketch del pati que havia realitzat prèviament. És un espai senzill però amb diversos plans: el terra del pati, el mur central i la tanca lateral, que construeixen la profunditat de l’escena.

Començo el dibuix traçant primer la línia d’horitzó i situant els punts de fuga que organitzen l’estructura de l’espai. A partir d’aquesta base vaig construint les línies principals del pati. La forma natural del lloc, però, té diversos angles i direccions, i trobar l’encaix inicial no és immediat. Tot i traçar les línies de fuga com a guia, l’encaix general i moltes de les proporcions es van resolent de manera més intuïtiva, observant i ajustant el dibuix a mesura que avança.

Sempre buscant paral·lelismes amb la fotografia, em resulta interessant comprovar com el temps i la posició del sol transformen l’escena. Les ombres canvien ràpidament i modifiquen la percepció de l’espai mentre dibuixo, cosa que m’obliga a prendre decisions sobre què mantenir i què simplificar, i que també em dona més consciència del pas del temps durant el procés d’observació.

Pel que fa a les textures, especialment en el mur i en la vegetació, intento treballar amb un traç senzill i repetit, més proper al llenguatge del dibuix d’observació. En aquest sentit em sento propera a la manera de treballar de la comunitat Urban Sketchers, que proposa dibuixar els llocs directament del natural i construir el dibuix a partir de l’experiència i sensacions del moment.

Materials: llapis de grafit H, HB i 2B sobre paper de sketch DIN A4.

· Axonomètrica

En aquest exercici realitzo el dibuix d’una cadira plegable en representació axonomètrica, tal com proposa la PAC. Faig dos dibuixos: un amb la cadira oberta i un altre amb la cadira plegada, amb l’objectiu d’entendre millor la seva estructura i com es relacionen les diferents parts de l’objecte en l’espai.

La part més complicada al principi és definir el volum inicial i les proporcions de la caixa que ha de contenir el volum de la cadira. Un cop establerta aquesta estructura, el dibuix es va construint progressivament observant l’objecte, comparant proporcions mesurant amb el llapis i mantenint les línies paral·leles pròpies de l’axonometria.

Faig alguns intents previs que no funcionen gaire bé, però en tornar-hi amb més calma el procés es torna molt més fluid. Això m’ajuda a entendre millor l’estructura de la cadira i la relació entre els diferents elements que la formen.

En el dibuix de la cadira plegada he incorporat l’ombra observada en el moment de dibuixar, ja que m’ha semblat interessant per reforçar la lectura del volum i la relació de l’objecte amb el pla del terra.

CADIRA OBERTA

CADIRA PLEGADA

Bibliografia i materials consultats

• Ching, Francis D. K. (2012). Dibujo y proyecto. Barcelona: Gustavo Gili.
• Ruiz Brussain, Carlos (2018). De un viatge pel dibuix. Conceptes i referents del dibuix. Materials docents. Universitat Oberta de Catalunya.
• Vídeos docents de l’assignatura Dibuix i expressió gràfica, disponibles a l’aula virtual de la Universitat Oberta de Catalunya.
• Art Toolkit. Materials i recursos per al dibuix. Universitat Oberta de Catalunya.
• Urban Sketchers. Recursos i exemples de dibuix d’observació i sketching urbà.  https://urbansketchers.org