Publicat per

Lliurament Parcial 2, PAC 1

Publicat per

Lliurament Parcial 2, PAC 1

3.2.3 Projecció · Sketchs Fer un sketch implica triar un lloc, observar la composició, buscar l’angle que m’interessa… i disparar. Això és…
3.2.3 Projecció · Sketchs Fer un sketch implica triar un lloc, observar la composició, buscar l’angle que m’interessa… i…

3.2.3 Projecció

· Sketchs

Fer un sketch implica triar un lloc, observar la composició, buscar l’angle que m’interessa… i disparar. Això és una cosa que, com a fotògrafa, em resulta bastant natural. Però quan canvio la càmera per un paper i un llapis, l’experiència és completament diferent.

Abans de començar investigo el material recomanat per a l’exercici i també el món dels urban sketchers, mirant vídeos i diverses referències. Amb aquesta petita base teòrica i una bona dosi de paciència, m’assec davant dels llocs escollits amb la intenció de construir-los des de zero sobre el paper.

I no és fàcil. Gens fàcil. Però durant el procés descobreixo una cosa molt clara: el secret és començar. Sense grans pretensions, i deixant-me portar una mica per la intuïció, començo a traçar les primeres línies. A partir d’aquesta estructura inicial vaig omplint els espais amb els detalls que observo, corregint proporcions i perspectives a ull i intentant intuir on poden situar-se els punts de fuga.

Com que no visc en un entorn urbà i no tinc l’oportunitat de desplaçar-me a la ciutat, busco espais propers on hi hagi una combinació d’estructures construïdes i vegetació. A partir d’aquests llocs realitzo els quatre sketchs que presento aquí. Observant-los en conjunt, en selecciono un com a punt de partida per desenvolupar el dibuix final en perspectiva cònica.

Aquest procés em fa entendre que dibuixar no és només representar el que veiem, sinó també una manera d’aprendre a mirar.

Pel que fa a les dificultats, tot i haver vist i estudiat el material proposat i estar convençuda que en tinc la teoria, quan m’hi poso tot es complica. Em resulta especialment difícil encaixar correctament les proporcions i les perspectives. Sovint tinc la sensació que les puc veure, però el meu ull no està del tot coordinat amb el que la meva mà acaba representant sobre el paper.

Malgrat això, estic satisfeta de veure aquests dibuixos com uns primers passos. Tinc clar que necessitaré practicar molt i estudiar referents per tenir més eines a l’hora de dibuixar formes, estructures o textures.

Materials: llapis de grafit H, HB i 2B sobre paper de sketch DIN A5.

· Perspectiva cònica

Per al dibuix final en perspectiva cònica trio el sketch del pati que havia realitzat prèviament. És un espai senzill però amb diversos plans: el terra del pati, el mur central i la tanca lateral, que construeixen la profunditat de l’escena.

Començo el dibuix traçant primer la línia d’horitzó i situant els punts de fuga que organitzen l’estructura de l’espai. A partir d’aquesta base vaig construint les línies principals del pati. La forma natural del lloc, però, té diversos angles i direccions, i trobar l’encaix inicial no és immediat. Tot i traçar les línies de fuga com a guia, l’encaix general i moltes de les proporcions es van resolent de manera més intuïtiva, observant i ajustant el dibuix a mesura que avança.

Sempre buscant paral·lelismes amb la fotografia, em resulta interessant comprovar com el temps i la posició del sol transformen l’escena. Les ombres canvien ràpidament i modifiquen la percepció de l’espai mentre dibuixo, cosa que m’obliga a prendre decisions sobre què mantenir i què simplificar, i que també em dona més consciència del pas del temps durant el procés d’observació.

Pel que fa a les textures, especialment en el mur i en la vegetació, intento treballar amb un traç senzill i repetit, més proper al llenguatge del dibuix d’observació. En aquest sentit em sento propera a la manera de treballar de la comunitat Urban Sketchers, que proposa dibuixar els llocs directament del natural i construir el dibuix a partir de l’experiència i sensacions del moment.

Materials: llapis de grafit H, HB i 2B sobre paper de sketch DIN A4.

· Axonomètrica

En aquest exercici realitzo el dibuix d’una cadira plegable en representació axonomètrica, tal com proposa la PAC. Faig dos dibuixos: un amb la cadira oberta i un altre amb la cadira plegada, amb l’objectiu d’entendre millor la seva estructura i com es relacionen les diferents parts de l’objecte en l’espai.

La part més complicada al principi és definir el volum inicial i les proporcions de la caixa que ha de contenir el volum de la cadira. Un cop establerta aquesta estructura, el dibuix es va construint progressivament observant l’objecte, comparant proporcions mesurant amb el llapis i mantenint les línies paral·leles pròpies de l’axonometria.

Faig alguns intents previs que no funcionen gaire bé, però en tornar-hi amb més calma el procés es torna molt més fluid. Això m’ajuda a entendre millor l’estructura de la cadira i la relació entre els diferents elements que la formen.

En el dibuix de la cadira plegada he incorporat l’ombra observada en el moment de dibuixar, ja que m’ha semblat interessant per reforçar la lectura del volum i la relació de l’objecte amb el pla del terra.

CADIRA OBERTA

 

Cadira oberta – dibuix final

CADIRA PLEGADA

 

 

 

Bibliografia i materials consultats

  • Ching, Francis D. K. (2012). Dibujo y proyecto. Barcelona: Gustavo Gili.
  • Ruiz Brussain, Carlos (2018). De un viatge pel dibuix. Conceptes i referents del dibuix. Materials docents. Universitat Oberta de Catalunya.
  • Vídeos docents de l’assignatura Dibuix i expressió gràfica, disponibles a l’aula virtual de la Universitat Oberta de Catalunya.
  • Art Toolkit. Materials i recursos per al dibuix. Universitat Oberta de Catalunya.
  • Urban Sketchers. Recursos i exemples de dibuix d’observació i sketching urbà.  https://urbansketchers.org

 

Debat0el Lliurament Parcial 2, PAC 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Lliurament parcial 1 PAC1

Publicat per

Lliurament parcial 1 PAC1

PAC1 – El dibuix com a mitjà d’observació i representació 3.2. Fer/Dibuixar El treball ha estat realitzat íntegrament amb llapis HB, F…
PAC1 – El dibuix com a mitjà d’observació i representació 3.2. Fer/Dibuixar El treball ha estat realitzat íntegrament amb…

PAC1 – El dibuix com a mitjà d’observació i representació

3.2. Fer/Dibuixar

El treball ha estat realitzat íntegrament amb llapis HB, F i 3B sobre paper blanc. També he utilitzat una goma d’esborrar.

3.2.1 Observació

Aquest treball parteix d’un exercici d’observació sostinguda d’un objecte quotidià.

Estic acostumada a produir imatges amb intenció i densitat narrativa. Dedicar tant de temps a un objecte aparentment banal m’ha resultat incòmode. Enfrontar-me al full en blanc encara més: sense càmera, sense la seguretat del dispositiu que habitualment actua com a memòria.

En el procés he descobert una diferència fonamental entre mirar i sostenir la mirada. Sense la mediació de la càmera, l’observació s’ha tornat lenta, gairebé física. Progressivament han aparegut detalls que en un primer moment no existien per a mi. He entès que la visió no és immediata: es construeix. I que, mirant amb persistència, realment es veu.

Seqüència d’esbossos realitzats de memòria després d’observar l’objecte durant uns minuts.

 

Objecte a observar

3.2.2 Composició

a) Síntesi

Aquest exercici consisteix a fer apunts ràpids, reduint progressivament el temps, per observar què es manté i què es perd quan cal dibuixar amb més síntesi.

En reduir el temps d’execució he notat una pèrdua clara de control, sobretot en la construcció de la forma i en la perspectiva. Amb poc temps em costava mantenir les proporcions i la coherència entre els objectes.

En canvi, la textura i les ombres es resolien amb pocs traços. Això m’ha fet veure que el detall pot suggerir volum, però que sense una estructura sòlida al darrere (proporció, eixos i relació amb el pla) el dibuix perd consistència.

L’exercici m’ha ajudat a entendre que sintetitzar no és simplificar perquè sí, sinó identificar què és realment essencial en la construcció de la imatge.

b) Bodegons

En aquest exercici he treballat el mateix conjunt d’objectes a través de quatre dibuixos diferents, posant l’atenció cada vegada en un aspecte concret: el contorn, el contrast, la textura i l’espai negatiu.

Aquesta ha estat la meva sensació en fer l’exercici: miro, veig i vull representar el que tinc al cap, però el traç no em fa cas. Tot i això, he gaudit molt dibuixant la textura i, sobretot, mirant el dibuix de lluny, més desenfocat, més abstracte, sense fixar-me tant en la línia.

 

Documentació del procés

Imatges del muntatge i del procés de treball, on es pot veure la disposició dels objectes, la llum utilitzada i la manera com he documentat els dibuixos.

Reflexió final

Aquest exercici m’ha fet replantejar la meva relació amb el dibuix. No és un llenguatge que formi part dels meus recursos habituals i sempre l’he mirat amb una certa por i recança.

Llegint alguns dels textos recomanats, especialment Berger, he entès que dibuixar no és només una qüestió d’habilitat, sinó sobretot una manera de mirar. També he entès que el dibuix és una cosa que, d’alguna manera, tots fem de manera natural, però que amb el temps anem deixant de banda.

El procés m’ha ajudat a perdre una mica la por d’agafar el llapis. Aquest treball ha estat un primer pas per sortir d’aquest bloqueig i començar a explorar el dibuix amb més llibertat, entenent-lo com una manera d’observar, de pensar i de descobrir el que tinc davant.

Debat0el Lliurament parcial 1 PAC1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Introducció

Publicat per

Introducció

TAULER EXPLORATORI 1. Tècniques seques i humides – Textures He realitzat sis dibuixos inspirats en formes de la natura utilitzant diferents materials.…
TAULER EXPLORATORI 1. Tècniques seques i humides – Textures He realitzat sis dibuixos inspirats en formes de la natura…

TAULER EXPLORATORI

1. Tècniques seques i humides – Textures

He realitzat sis dibuixos inspirats en formes de la natura utilitzant diferents materials.

  • Pètals, amb llapis 4B i 8B.

  • Peònies, amb cretes de colors.

  • Cargolins, amb retolador negre.

  • Corb, amb tinta xina i ploma de corb.

  • Jardí, amb aquarel·la i pinzell pla.

  • Estanc, amb aquarel·la treballada amb pinzell pla i de punta punxeguda.

Textures
Textures

Amb el llapis i el retolador m’he sentit més segura, perquè puc controlar millor el traç i la intensitat.

Les cretes i l’aquarel·la, en canvi, m’han portat més cap a l’abstracció. El color i la taca ocupen l’espai amb facilitat i el resultat és menys previsible.

Pel que fa al ple i al buit, les cretes i l’aquarel·la tendeixen a omplir ràpidament la superfície. En canvi, amb el retolador i la tinta cal més temps per generar densitat, i el buit es fa més visible.

Sense experiència prèvia, he afrontat aquesta part com una exploració per entendre el comportament de cada tècnica.

2. Gestos, moviments i expressions

En aquesta part he treballat el moviment de cinc animals, intentant adaptar el material i el traç a cada cas.

Peix: Fet amb aquarel·la i pinzells de punta punxeguda i plana. El punt de vista és lateral. Les línies ondulades i les franges horitzontals suggereixen un moviment suau dins l’aigua.
Elefant: He representat les petjades amb cretes de colors. Són grans i pesades. El terra és ocre, amb tons blaus al fons i un cel vermellós. La línia plana de la creta reforça la sensació de pes.
Lleó: Realitzat amb ceres. Només es veu la cua entre els matolls. He volgut suggerir un avanç lent i contingut, sota la llum intensa del migdia.
Ocell: Un núvol d’estornells dibuixat amb retolador negre. La repetició del petit gest construeix una massa compacta i transmet moviment col·lectiu.
Formiga: Una espiral feta amb retolador de punta fina. El traç petit i repetit suggereix un desplaçament constant.

Aquest exercici m’ha ajudat a entendre que el moviment es pot transmetre amb el ritme del traç i l’ús del material.

3. Escala de grisos

He realitzat dos degradats de 10 valors:

  • Un amb llapis B2.

  • Un amb bolígraf mitjançant trames.

Amb el llapis he treballat el degradat modulant la pressió de manera progressiva, intentant aconseguir una transició constant del blanc al gris més fosc.

Amb el bolígraf he construït el valor a partir de la repetició de línies. Ha costat més omplir les zones fosques, ja que la densitat s’ha d’aconseguir acumulant trama. El procés ha estat més lent i també se m’ha cansat més la mà, especialment en els valors més intensos.

Aquest exercici m’ha permès entendre la diferència entre treballar el valor a partir de la pressió del llapis i construir-lo mitjançant la repetició amb el bolígraf.

4. Conclusions

Aquesta activitat ha estat un primer contacte amb diferents materials. He vist que cada tècnica es comporta de manera diferent: algunes embruten més i d’altres exigeixen més control.

Treballar en espais petits m’ha ajudat a concentrar l’energia, tot i que amb alguns materials ha estat més difícil construir un dibuix que encaixés bé dins l’àrea de treball.

En el procés d’aprenentatge que inicio, aquesta pràctica m’ha ajudat a situar-me davant dels materials i a perdre una mica la por a tocar i experimentar amb el dibuix.

Debat2el Introducció

  1. Rut Castell Casals says:

    Hola Clàudia, m’emcanten les teves propostes. Com ho has fet perque la imatge se’t vegi  tant gran? ho has escanejat o és fotografia? trobo que se’t veu amb molta qualitat la imatge.

  2. Gràcies pel teu comentari, m’animes!!!, començo de 0 i estic una mica espantada :-D
    Doncs les fotos dels treballs estan escanejades i l’última és una fotografia.

    Per tal que es vegin grans, doncs al pujar-les a Folio et dona opció de posar mida gran, petita o mitjana. També les he pujat en una mida força gran d’entrada, suposo que per aquest motiu també em deixa escollir la mida. Fes proves!